La televisió, factor clau en els processos electorals!!!

La influència dels mitjans de comunicació sobre la població, ha fet que aquests, hagin estat des de sempre, un instrument clau per la política i, sobretot, en els processos electorals.

Una mostra d'això, l'hem pogut veure en les recents eleccions presidencials franceses. El debat electoral televisiu entre els dos principals candidats pocs dies abans de que l'electorat voti, és una tradició i un dels elements claus dintre de les campanyes electorals dels candidats.

A França, el debat sempre es porta a terme cinc dies abans del dia electoral i és un cara a cara entre els dos candidats que han superat la primera volta i es disputen la segona.

Aquesta vegada, eren el conservador Nicolas Sarkozy i la socialista Segolene Royal els que el van protagonitzar.

El debat va tenir moments de tensió entre els candidats i en ell, es va parlar dels eixos principals de la campanya. El debat televisiu que va ser en obert, va ser, una vegada més, tot un èxit ja que va ser seguit per 25 milions de persones, és a dir, per més d'un terç de la població francesa. 1 de cada 3 francesos estava veient el debat el dia 2 de maig, un fet només equiparable a la final del mundial de futbol d'Alemanya 2006 que va enfrontar a la mateixa França amb Itàlia.

Aquest fet fa que aquests debats, siguin l'instrument més adient que els candidats tenen per vendre les seves idees ja que mouen masses. Tot i això, cal dir que en aquest cas, el debat no va fer canviar la intenció de vot de la gent. Les eleccions del 6 de maig, han fet complir els pronòstics anteriors al cara a cara.

En altres estats com l'espanyol, els debats televisius entre candidats no són habituals, tot i que si que s'han produït en alguna ocasió. ( ex: campanya electoral autonòmica a Catalunya). Tot i això, en ells, els mitjans de comunicació també són un element clau i utilitzat pels polítics. Els exemples més recents, els dos programes especials emesos per televisió en els que el president del govern, J.R. Zapatero i el cap de l'oposició, Mariano Rajoy, contestaven preguntes dels ciutadans.

Per tant, cal dir que, si en bona part els mitjans de comunicació s'alimenten del món polític, els polítics per la seva banda, tindrien molts problemes si no disposessin dels mitjans per expressar-se. No deixa de ser, un cercle viciós...