El piso más pequeño y más caro está en Barcelona, mide 11 m2 y vale 82.000 euros
Madrid. (EFECOM).- El piso más pequeño y más caro anunciado en Internet mide 11 metros cuadrados, cuesta 82.000 euros y está ubicado en el barrio barcelonés del Raval, según datos del portal inmobiliario Fotocasa.es. En esta misma página se anuncia otro "minipiso" de 16 metros cuadrados, que se vende por 120.250 euros y se encuentra en la zona del Poble Sec (Barcelona). También en Madrid se pueden encontrar ofertas de este tipo, como la de una vivienda situada en el barrio de Lavapiés, de 15 metros cuadrados y con un precio de 57.000 euros.
Madrid. (EFECOM).- El piso más pequeño y más caro anunciado en Internet mide 11 metros cuadrados, cuesta 82.000 euros y está ubicado en el barrio barcelonés del Raval, según datos del portal inmobiliario Fotocasa.es. En esta misma página se anuncia otro "minipiso" de 16 metros cuadrados, que se vende por 120.250 euros y se encuentra en la zona del Poble Sec (Barcelona). También en Madrid se pueden encontrar ofertas de este tipo, como la de una vivienda situada en el barrio de Lavapiés, de 15 metros cuadrados y con un precio de 57.000 euros.
Aquesta notícia ha estat destacada en tots els mitjans de comunicació durant la nit del dilluns 7 de maig i avui, 8 de maig.
El tema immobiliari i el creixement dels preus dels pisos, ( tot i que s'està dient que s'estan estabilitzant), ha estat i estan sent en aquests últims anys, una de les preocupacions principals de la població espanyola. Per aquesta proximitat de la població, els mitjans de comunicació s'han fet ressó de tot allò relacionat. Un exemple clar és aquesta notícia recent a la que li dedico el següent article.
El paradís somiat
Dilluns passat, em va trucar el meu fill per informar-me d’una gran notícia. Després d’haver mirat i remirat bona part dels pisos en venda de Barcelona, després d’haver tingut el seu primer contacte amb un diari tot llegint la secció de classificats d’aquest, i després de que un servidor hagués d’aguantar moltes rabietes del personatge en qüestió, per fi, havia trobat pis.
La notícia prometia. Si per a ell significava treure’s un pes de sobre, jo em sentia com si pogués volar. Per fi el meu fill volava del meu costat i jo podria gaudir d’una independència somiada. Però a l’arribar al que, el meu estimat fill considerava pis, em vaig portar una gran sorpresa. Com deia algú, qui no es conforma, és perquè no vol.
El pis tenia 11 metres quadrats i costava 13 quilos. No entenc com els joves d’avui dia, poden deixar-se enredar per aquests ocellots immobiliaris capaços de considerar arbre un bonsai.
El món va al revés, des de les primeres civilitzacions, els humans hem buscat les regions que ens proporcionessin unes majors condicions de vida per assentar-nos de manera gratuïta, en canvi, a l’actualitat, paguem una milionada i truquem al pare per donar-li una Bona Nova quan trobem un pis més petit que la plaça del pàrquing.
Mai es sap, potser això arribarà a ser positiu. Si algun dia ens acabem carregant la nostre meravellosa Terra, potser seran ells, els propietaris que viuen en aquests “pisos”, els que millor s’adaptaran a les noves condicions de vida en que ens puguem trobar. Potser encara haurem de donar les gracies a aquests empresaris, per adaptar-nos els fills a condicions de vida més adverses ja que, com deia Darwin, només sobreviuran aquells que sàpiguen adaptar-se millor a les condicions de vida que es puguin anar trobant.
De cara a evitar traumes, futurs pares, vostès que encara esteu a temps, comenceu a adaptar al vostre fill des de ben petit ja que, això és com aprendre anglès, com més preparats pugin des de petits, més problemes s’estalviaran de grans i menys traumes tindran a l’hora de buscar pis.
Capsa de sabates
Siguem positius. L’amor és més intens quan es produeix dintre d’una capsa de sabates. L’amor és més plaent quan es produeix un contacte físic entre les dues parts. Donem gràcies al sistema per ajudar-nos a gaudir de l’amor d’una manera més intensa.
Dilluns passat, em va trucar el meu fill per informar-me d’una gran notícia. Després d’haver mirat i remirat bona part dels pisos en venda de Barcelona, després d’haver tingut el seu primer contacte amb un diari tot llegint la secció de classificats d’aquest, i després de que un servidor hagués d’aguantar moltes rabietes del personatge en qüestió, per fi, havia trobat pis.
La notícia prometia. Si per a ell significava treure’s un pes de sobre, jo em sentia com si pogués volar. Per fi el meu fill volava del meu costat i jo podria gaudir d’una independència somiada. Però a l’arribar al que, el meu estimat fill considerava pis, em vaig portar una gran sorpresa. Com deia algú, qui no es conforma, és perquè no vol.
El pis tenia 11 metres quadrats i costava 13 quilos. No entenc com els joves d’avui dia, poden deixar-se enredar per aquests ocellots immobiliaris capaços de considerar arbre un bonsai.
El món va al revés, des de les primeres civilitzacions, els humans hem buscat les regions que ens proporcionessin unes majors condicions de vida per assentar-nos de manera gratuïta, en canvi, a l’actualitat, paguem una milionada i truquem al pare per donar-li una Bona Nova quan trobem un pis més petit que la plaça del pàrquing.
Mai es sap, potser això arribarà a ser positiu. Si algun dia ens acabem carregant la nostre meravellosa Terra, potser seran ells, els propietaris que viuen en aquests “pisos”, els que millor s’adaptaran a les noves condicions de vida en que ens puguem trobar. Potser encara haurem de donar les gracies a aquests empresaris, per adaptar-nos els fills a condicions de vida més adverses ja que, com deia Darwin, només sobreviuran aquells que sàpiguen adaptar-se millor a les condicions de vida que es puguin anar trobant.
De cara a evitar traumes, futurs pares, vostès que encara esteu a temps, comenceu a adaptar al vostre fill des de ben petit ja que, això és com aprendre anglès, com més preparats pugin des de petits, més problemes s’estalviaran de grans i menys traumes tindran a l’hora de buscar pis.
Capsa de sabates
Siguem positius. L’amor és més intens quan es produeix dintre d’una capsa de sabates. L’amor és més plaent quan es produeix un contacte físic entre les dues parts. Donem gràcies al sistema per ajudar-nos a gaudir de l’amor d’una manera més intensa.
2 comentarios:
Acabarem com els pollastres que viuen en gàbies semblants a caixes de sabates: amb les cames i braços deformats per encaixar-hi!
Hola soc el Palau.
Estic d'acord en que els pisos son cars pel que realment son, i més en una ciutat com Barcelona.
El problema deriva de masses circumstàncies com per trobar un culpable. Ho dic, perquè sempre es pinta als "llogaters" com els dolents de la pel•lícula. Però també es culpa dels immigrants per una part, ja que treballen quasi gratis en la construcció, això provoca que el benefici sempre sigui més gran i les despeses mínimes, per lo que el preu hauria de baixar, però no es així...
Per un altre banda, tenim als constructors que fan treballar a aquesta pobre gent sense recursos, que s'ajunten amb polítics corruptes que s'emporten diners sota mà.
Però lluny de tot això, el màxim responsable som nosaltres mateixos, vull dir, el poble. Som nosaltres qui acceptem els preus desorbitats, nosaltres els que paguem hipoteques, nosaltres qui paguem un pis a preu d'or per una merda de 12m quadrats.
Jo me independitzat fa poc, i no es tan difícil penya. Ara, no us espereu miracles i cases descomunals, s'ha d'anar en “plan humilde", o si no l'has cagat.
Si no esteu d'acord amb la merda que ens dona la societat, en ves de queixar-vos i quedar-vos a casa els pares, lluiteu per canviar la historia.
Manifestacions, boicot, ocupació, tocar una mica els collons podríem dir.
El poder es del poble, en tots els casos, no ho oblidem.
Publicar un comentario