Somàlia existeix ?

Si sents Bagdad, Iraq, Kabul, Afganistan... qui més qui menys sap col·locar-los al mapa o, si més no, n'ha sentit a parlar alguna vegada i en tindria alguna cosa a dir. De fet, tothom ho relacionaria amb guerres o conflictes bèl·lics que han hagut recentment i que encara porten cua, ja que tot i que potser no estan en una guerra oberta, segueixen immersos en un conflicte bèl·lic passiu.

La ciutadania podria dir coses d'ells perquè les notícies fan un cobriment diari del que va succeint en aquests estats. Quan ens disposem a veure les notícies, sabem que diàriament, un apartat anirà destinat als atemptats del dia a Iraq i que, almenys un o dos cops a la setmana, tindrem notícies del que passa a l'Afganistan. Però aquests dos conflictes esmentats, són els únics que hi ha al planeta? La resta d'estats viuen en pau?

Davant d'aquesta pregunta, un nombre elevat de persones diria que sí... si més no, és el que li interessaria a molta gent que es digués però, la realitat és ben diferent.

Actualment, un gran nombre d'estats es troben sotmesos en crisis internes i en conflictes bèl·lics interns que els han portat a unes condicions deplorables. Hi ha països on les condicions de vida provocades per aquests conflictes, són molt preocupants. Però el veritable problema d'aquests estats, no és la guerra, sinó l'abandonament que pateixen.

Hi ha molts conflictes que segueixen igual o més actius que els que tenen lloc a Iraq i la gran majoria del planeta ho desconeix. Això no és un fet casual sinó premeditat. Interessos polítics i econòmics fan que no interessi entrar-hi. Els mitjans de comunicació són dominats com la resta del planeta, pels interessos dels països del Primer Món, donant només cobertura a aquells conflictes directament relacionats amb els estats desenvolupats. A qui li importa el que passa a Somàlia, i al Darfur?

Aquestes dues regions són un exemple d'aquests països desamparats. Concretament, a Somàlia, porten 14 anys en una mena de "guerra civil" que està duent al país a un caos del que serà difícil sortir-se'n. Tants anys de guerra han fet que la capital, Mogadiscio, sigui una ciutat en runes on l'aigua i la llum brillen per la seva absència. Milers i milers de persones, moren cada setmana en aquesta regió del nord-est d'Àfrica davant la ignorància d'una part del planeta i el passotisme d'aquells que són conscients del que hi ha. I per desgràcia...el cas de Somàlia, no és un cas aïllat...

Per qui vulgui saber més del que està succeint a Somàlia, recomano l'exposició que hi ha al CCCB. Una exposició promoguda per Metges Sense Fronteres, en que s'intenta explicar detalladament la situació d'aquest país, i que estarà disponible fins l'1 de maig.

En el següent link, teniu tota la informació necessària sobre l'exposició.

http://www.cccb.org/cat/activ/expos/exposicions.htm

La història inacabable!!!

Dimecres 18 d'abril!!! 21:29 de la nit
Estadi del Camp Nou. Anada de les Semifinals de la copa del rey. Barça-Getafe.

Messi agafa la pilota al mig del camp, marxa de 5 rivals, trenca al porter i introdueix la pilota dintre de la porteria.

Mitja hora després, milers d'entrades inunden la xarxa amb la repetició del gol de Messi. Messi crack, el deixeble de Maradona, ... Ha arribat el manà per als mitjans de comunicació. Els periodistes s'afanyen a treure de l'arxiu tot allò relacionat amb el futbolista, comença una marató sobre l'argentí.

Dijous 19 d'abril!!!
Les portades dels diaris esportius, fan referència al gol i en dediquen gran part del rotatiu. Però no només els diaris d'aquest àmbit, els generalistes, també dediquen un breu espai en portada, al "magnífic" gol de l'astre argentí.
Les televisions es fan ressó del gol i en els titulars dels informatius, apareix com un dels elements destacats del dia. Als informatius del vespre de Cuatro, tiren de l'arxiu per buscar aparences entre Maradona i Messi deixant de banda el gol.
Programes de ràdio com el "Tu diràs" de Jordi Basté, dediquen les dues hores de programació al jugador del Barça.

Divendres 20 d'abril!!!
Els programes matinals de les televisions segueixen fent referència al jugador. El periódico treu en portada a Messi i les quatre primeres pàgines del diari van dedicades al gol. En una d'elles, diversos personatges de ressó públic opinen sobre el gol de Messi...

Dissabte 21 d'abril!!! ........

Aquest és un clar exemple de l'influència que l'esport, i en concret el futbol, tenen en aquesta societat de la informació. L'esport és la medicina per a moltes persones que troben en aquest, un motiu de vida.

Però realment aquesta cobertura informativa és lògica? com pot ser que el gol de Messi surti en els titulars d'un informatiu i els atemptats a Bagdad no? ( com va passar ahir a la nit als informatius de Cuatro). I és lògic que dos dies després encara s'estigui parlant del mateix?

Personalment, crec que no és coherent ni lògic i que, en el fons, és un exemple més del fort caràcter sensacionalista que estan adoptant la majoria de mitjans. Aquests només busquen aconseguir la millor audiència renunciant i relegant altres notícies que potser ens afecten més, a un segon pla.

Per cert, aquí teniu el motiu de la discòrdia:

http://www.marca.com/futbol/encuesta/messi_maradona/

Els diaris perden el nord!!!

Donant una ullada a les últimes portades del diari El País, m'he fixat en un aspecte amb el que no estic d'acord i que m'agradaria comentar.

Em refereixo a l'elecció i el tractament de les fotografies que el rotatiu ha fet servir en els últims dies, que busquen més el sensacionalisme i el "morbo" que el compliment de la seva funció, que és informar. Sé que aquest fet no és un cas aïllat del País i que això no és nou d'ara, però, en els últims dies, aquest diari s' ha destacat en aquest sentit amb una sèrie d'exemples que m'aniran perfectes per tractar el tema.

La primera evidència, es remonta al dia després dels atemptats d'Argel (12 d'abril) quan el País va posar en portada una imatge en on es veia l'estat en que havia quedat un dels ferits ( imatge 1). Una fotografia gens agradable que només pot buscar el sensacionalisme. Entre totes les imatges d'agència que els van arribar, van agafar la que més sang tenia i la que més podia impactar quan es podia haver optat per altres imatges que complissin la mateixa funció (informar) i sense necessitat d'ensenyar "sang i fetge".

El segon exemple, el trobem el dia després de la matança a la Universitat Politècnica de Virginia quan el rotatiu va treure en portada una imatge on es veia a dos policies evacuant a un ferit i on la sang és una de les protagonistes, una altre vegada. (imatge 2). I el tercer exemple en 7 dies, es va produir ahir quan el diari va treure en portada una fotografia on es veia dos homes enduent-se un cos calcinat per il·lustrar un atemptat a Bagdad. (imatge 3).

Tres exemples que demostren com, moltes vegades, els diaris perden el nord i s'obliden de la seva veritable funció, que és la d'informar, buscant el sensacionalisme i el morbo amb l' únic objectiu d'elevar les vendes i amb elles, els beneficis.

Benvinguts a la caverna de la discòrdia!!!

Us dono la benvinguda a la caverna de la discòrdia.

Un espai on reflexionaré sobre alguns temes d'actualitat i el tractament que els mitjans de comunicació en fan.

Intentaré mostrar i donar una visió crítica d'aspectes que potser són passats per alt per moltes persones. No vull convèncer a ningú de res sinó simplement fer reflexionar sobre aquestes qüestions.

Espero i desitjo que aquesta pàgina sigui interactiva i que qualsevol persona que no estigui d'acord amb el que escric, pugui contradir-me per així poder crear un debat i a partir d'aquest, enriquir-nos tots plegats.

Amb la il·lusió de que us agradi, dono per inaugurada la caverna de la discòrdia.